Curs

ANGLÈS B.2.A

Per accedir a aquest curs has de fer una prova de nivell: Entra aquí

Inici
20
Gener
Final
31
Març
Tipus Curs Adreçat a Treballadors/es en actiu
Modalitat Presencial Sector TOTS
Durada 60 hores Dies DL DC
Pagament Horari laboral De 18:00 a 21:00
Adreça CECOT
CARRER SANT PAU, 6
08221 - Terrassa

Objectius

- Capacitar a l'alumnat per a utilitzar l'idioma amb soltesa i eficàcia en situacions habituals i més específiques que requereixin comprendre, produir i tractar textos orals i escrits, conceptual i lingüísticament complexos, en una varietat de llengua estàndard, amb un repertori lèxic ampli encara que no gaire idiomàtic, i que versin sobre temes generals, actuals o propis del camp d'especialització del parlant.

Continguts corresponents al Nivell B2 del Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües (MCERL).

Programa

  • ANGLÈS B2
    • A. COMPETÈNCIES LINGÜÍSTIQUES
    • B. COMPETÈNCIES SOCIOLINGÜÍSTIQUES I SOCIOCULTURALS
    • C. COMPETÈNCIES PRAGMÀTIQUES

  • ANGLÈS B2
    • A. COMPETÈNCIES LINGÜÍSTIQUES
      • A. COMPETÈNCIES LINGÜÍSTIQUES
        A.1 Continguts lèxic-semàntics
        1. Vocabulari
        - Vocabulari ampli i variat de les situacions i temes treballats en les seves variants
        formal i informal, llengua estàndard i registres familiars o professionals.
        - Sintagmes lexicalitzats i seqüències estereotipades (To my mind, By and large, To
        the best of my knowledge)
        - Ampliació de "col·locacions" d'ús freqüent amb certs verbs (elicit answer,
        alleviate fears)
        - Verbs amb una o dues partícules: expressions idiomàtiques (bring into force, set one ́s
        heart on)
        - Expressions idiomàtiques habituals (poke one ́s nose into), comparacions
        estereotipades freqüents (as... as) i proverbis (A stitch in time saves nine)
        2. Formació de paraules
        - Formació de paraules per derivació i composició: augmentatius i diminutius.
        - Noms compostos: nom + nom, verb + preposició.
        - Famílies de paraules (competition/competitive/competitor/compete). Paraules que
        poden pertànyer a més d' una categoria gramatical. Nominalització d' adjectius
        (clippings).
        - Onomatopeies referides a animals (purr, neigh, croak).
        - Sigles d'ús freqüent (DIY, VIP, UN).
        3. Significat
        - Reconeixement dels trets lèxics i definició de paraules. Reconeixement de la
        terminologia i abreviatures en diccionaris.
        - Reconeixement del llenguatge figurat, de certs eufemismes o expressions de
        cortesia.
        - Reconeixement del lèxic periodístic (axe, bid, clash), de certs vocables de "slang"
        (dough, jerk)
        - Reconeixement d'expressions aliteratives (chit-chat, flip-flops)
        - Distinció entre el lèxic britànic i l'americà.
        - Paraules pròximes que poden produir dificultat (exhausting/exhaustive)
        - Falsos amics i interferències lèxiques freqüents (morale, eventually) however, all the same.
        - El·lipsi en oracions de While (he was) at home, he kept spitting on the floor.
        - Absència de concordança: "there" en registre col·loquial (There's hundreds of thugs in the
        streets). Concordança del verb en plural amb noms col·lectius entesos com
        grup d'individus (The audience were barfing out the moment he started speaking); y
        amb el verb en singular com a unitat indivisible (The audience was enormous).
        - Oracions impersonals amb verbs com believe, expect, rumour, fear, hope, know,
        think, seem, appear: subjecte + verb passiu + infinitiu present o perfecte: He is believed to
        have written a new play. She is thought to be planning to begin a new project.
        - Veu passiva amb construccions complexes: temps de perfecte, verbs modals +infinitiu
        simple o infinitiu perfecte, amb infinitiu passiu. Causativitat: have/get something done.
        - Consolidació de les oracions de relatius i explicatives. Ús i omissió
        de pronoms i en combinació amb preposició. Oracions de relatiu reduïdes
        (participio en –ing/-ed: A new law has been passed, substituting the old one (which
        substitutes de old one).
        - Estil indirecte: Repetició i transmissió d' informació, omissió de that. Interrogatives
        indirectes. Ordres indirectes: order, tell, ask + somebody + (not) to infinitiu
        - Canvis en l' estil indirecte: temps verbals, pronoms i expressions temporals;
        peticions, suggeriments, instruccions, consells indirectes.
        - Revisió i consolidació de la subordinació adverbial: temporal, de lloc, final, causal,
        consecutiva, concessiva, condicional.
        - Oracions condicionals amb will i would per expressar cortesia o èmfasi (If you
        will/would wait here, I ́ll see if Mrs Thorn is free), per expressar una cosa poc probable:
        inversió amb should, were to, have/had+ -ed (Hadn ́t it been for her mother, Jane would
        have lost the train). Formes alternatives d' oracions condicionals: Supposing you lost
        your job, what would you do?
        - Revisió i consolidació de les 'cleft sentences': It+be, what, all: It was the snow which
        made the landscape special, What really upsets me is his unhealthy diet, All she asked for
        was a glass of water.
        - Oracions de subjuntiu simplificades en activa i passiva amb suggest, urgeix, demand: He
        demanded (that) the teachers' rights (should) be respected.
        2. Noms i adjectius
        Nom
        - Revisió i consolidació de noms singulars acabats en –s i noms plurals sense el
        morfema –s.
        - Noms que es fan servir només en plural (premisses, wages, guts, folk), préstecs (fungus-funghi),
        irregulars (louse/lice, species/species)
        - Ús del genitiu –s en expressions idiomàtiques (at arm's lenth), titulars (Hollywood ́s studios
        empty), en el grup nominal in a day or two ́s time), el doble genitiu amb –s (a work of Shakespeare ́s)
        - El nom en construccions de partitiu: de qualitat, quantitat i mesura: loads, heaps,
        dozens. Expressions quantitatives de noms abstractes: a peu of advice/information.
        - Consolidació i ampliació de noms masculins i femenins. Tendència a la no
        diferència: siblings, firefighter, police officer, spokesperson.
        - Consolidació i ampliació de la substantivació d' adjectius
        Adjectius i altres complements del nom
        - Consolidació i ampliació de les característiques de l' adjectiu.
        - Graus de l' adjectiu: ampliació i consolidació del comparatiu de superioritat, igualtat i
        inferioritat i de les formes irregulars.
        - Consolidació i ampliació dels adjectius relatius i absoluts: "gradable" i "non-gradable";
        "extreme".
        - Adjectius en posició atributiva (chief, eventual, inner, utter) o predicativa (ashamed, alike,
        pleased, ill). Excepcions en certs adjectius generalment utilitzats en posició predicativa
        (An extremely pleased client).
        - Canvi de significat de l'adjectiu en posició atributiva o predicativa (A perfect idiot/The day
        was perfect). Posició exclusivament atributiva (sheer arrogance) i exclusivament
        predicativa (attorney general)
        - Consolidació de l'ordre dels adjectius en posició atributiva (A German industrial,
        Increasing financial difficulties).
        - Formes de complementar el superlatiu: by far (This year was by far the worst the company
        has had).
        - Adjectius modificats per adverbis: much, every bit as, somewhat, entirely, slightly.
        3. Determinants
        - L'article: ús amb noms comuns en posició atributiva (Susans Ben to be a
        fool) o amb adjectius amb referència abstracta (the good, the evil);
        - Omissió de l'article en expressions idiomàtiques (leave town, face to face, at dawn); ús i
        omissió en gentilicis (a Dane/Danes/The Danish).
        - Consolidació de l'ús de l'article amb noms propis (the Nile; the Himalayas).
        - Possessius: consolidació en l'ús (Wash your hands; Eat your breakfast). Doble possessió
        (A friend of mine). Posició amb own (A home of my own). Davant de –ing (I don't like his
        staying with us).
        - Revisió d' interrogatius i exclamatius.
        - Demostratius: reconeixement de l'ús de this en substitució de a/an (We met this wonderful
        man in Bristol); valor de 2018 amb referència temporal o per emfatitzar o aclarir (Go and tell
        him, this instant!; I didn't mean that, Tim).
        - Revisió d'indefinits: a great/good many, plenty of, a great/good deal of, far too
        much/many, far/a lot fewer, far/a lot less.
        - Revisió de fraccions i operacions matemàtiques bàsiques.
        - Revisió de numerals: usos de 0 (nought, zero, nil, love).
        - Revisió de decimals (1.8 = one point eight, 0.5 =point five).
        - Revisió i consolidació davant d'ing:
        4. Pronoms
        - Pronoms personals: consolidació i ampliació de funcions, posició, ús, omissió i
        concordança. Ús de she/her en casos especials (England is proud of her poets). Ús de
        they, them, their amb el referent en singular (Has anybody brought their racket?), o per
        incloure masculí i femení (When the millionth visitor arrives, they'll be given a gift). Ús de
        els pronoms personals amb imperatiu per emfatitzar (You shut up!).
        - Revisió de pronoms reflexius i recíprocs (She made herself; they've always looked
        after each other/themselves). Ús emfàtic i col·locació dels pronoms reflexius. (I
        myself wouldn't take any notice/I wouldn't take any notice myself).
        - Revisió de pronoms interrogatius, relatius i numerals.
        5. Verbs
        - Nucli –verb– i complements d'acord amb el tipus de verb. Concordança verb -
        subjecte.
        - Correlació d' accions i concordança de temps i modes. Correlació de temps en la
        transmissió d' informació.
        - Consolidació dels temps verbals per expressar present, passat i futur.
        Consolidació en l' ús de les formes regulars i irregulars i els verbs modals.
        - Formes per expressar present: present simple; diferències d' ús del present perfecte
        simple amb el present perfecte continu. Present simple per narrar un esdeveniment, en
        titulars de diaris i per comptar acudits.
        - Formes per expressar passat: ús del passat simple en combinació amb el passat perfecte
        i el passat perfecte continu. Expressió del passat en el futur: will + infinitiu perfecte
        (Tomorrow they will have finished the task).
        - Formes per expressar futur: futur simple, present simple. Futur continu i futur
        perfecte. Expressió del futur en el passat: passat continu o would/could/might.
        - Verbs que no s'utilitzen en temps continus o "stative verbs" (I mean you are not right).
        - Ampliació i revisió de l' ús de l' imperatiu per a peticions, consells, advertiments,
        oferiments, invitacions, imprecacions, depenent del context (mind the step, make
        yourself at home, go to hell). Reforç i ampliació de l'imperatiu negatiu (Let us not stay
        here longer...).
        - Verbs que canvien de significat en utilitzar-se en temps simples o continus (I'm visiting
        my grandma tomorrow. I see what you mean).
        - Reforç i consolidació de l' ús dels modals i de les expressions que els substitueixen en
        alguns temps verbals. Altres modals: dare, need, ought to.
        - Infinitiu de present o de perfecte, simple o continu. Després de verbs, adjectius,
        noms i adverbis (We can't afford to buy a new house. Relativity theory isn't easy to
        understand. We accepted his refusal to co-operate). Who, how, what, whether, where, when +
        infinitiu: (She wonders who to invite). Infinitiu seguit de preposició (Mary needs a friend
        to play with).
        - Reforç dels usos més comuns del gerundi. Ús de gerundi amb l' article, altres
        determinants i després de preposició. Verbs seguits de gerundi.
        - Verbs seguits d'infinitiu o gerundi sense canvi de significat (advise) i amb canvi de
        significat (try).
        - Subjuntiu: "Past subjunctive" amb valor hipotètic If, I'd rather, I wish, If only, Suppose (Just
        suppose everyone were/was to give up smoking...). Contrast d'estils (I wish he were/he
        was not married).
        - Reconeixement del subjuntiu en expressions idiomàtiques (God save the Queen).
        - Ús emfàtic de l'imperatiu amb do (Do sit down).
        - Ús del participi en oracions passives (Most of the damage was caused by the floods. Did
        you see that boy being questioned by the police?).
        - Ús del participi i d'oracions de participi amb certs verbs (see, hear, feel, watch,
        notice, smell). Substitució de subordinades de relatiu per participis de present o de passat
        (Can you see the man standing on the right?).
        - Oracions de participi adverbials (Not knowing what to do, I telephoned the police =
        Because I didn't know what to do).
        6. Adverbis
        Adverbis i locucions adverbials
        - Consolidació en l' ús d' adverbis i locucions. Posició en l' oració.
        - Expressió circumstancial de temps (monthly), lloc (indoors) i mode (deeply).
        - Consolidació de l' ordre dels adverbis quan conflueixen diversos en la mateixa oració.
        - Repàs i consolidació de formació d'adverbis amb terminacions: -ward(s), -doors, -hill, -
        ably, ibly, -ically.
        - Usos de quite i rather
        - Adverbis i locucions adverbials negatius a principi d'oració (hardly, seldon, rarely,
        scarcely: Inversió.
        - Adverbis que intensifiquen adjectius en grau absolut (absolutely, totally, completely, utterly).
        - Modificació de verbs (he spoke clearly enough), adjectius (awfully sorry, perfectly
        reasonable, deeply concerned) o altres adverbis (pretty soon, so very many).
        - Modificació de pronoms i determinants (nearly everybody, as many as sixty elements,
        roughly half their salary).
        - Modificació de preposicions (since lately, until later, before long).
        - Reforç i ampliació de la gradació de l'adverbi (harder, more happily) i irregularitats:
        less, better, worse, farther, most, least, best, worst, farthest, furthest.
        - Intensificació de superlatius: The very best, It was by far the worst programme.
        - Adverbis que indiquen afirmació (certainly, definitely, indeed, surely, for certain, for sure),
        negació (either, never, at all), probabilitat o dubte (quite, likely, maybe, perhaps,possibly,
        presumably probably, supposedly)
        14
        7. Enllaços
        Conjuncions i Locucions Conjuntives
        - Coordinants: Reforç i consolidació.
        - Subordinants: Reforç i ampliació.
        - Temporals (while/when/on +-ing, whenever, as/so long as, by the time, [ever] since, whilst,
        now [that]; causals (since, seeing that); consecutives (such +[adj]+noun+ that,
        so+noun+adj.+that); finales (in order that, so that, so as [not] to); concessives (even if/though,
        whereas, while, whilst, in spite of/despite, however, whatever, whoever,
        adj./adverb+as/though+subject+verb en oracions emfàtiques); condicionals (as/so long as,
        provided/-ing [that], unless, supposing [that]); (since, as, for); consecutives
        (therefore, consequently, as a result).
        Preposicions i postposicions
        - Reforç i ampliació de les preposicions i locucions prepositives per expressar estat o
        moviment (outside, inside, behind, in front of, opposite, under, beside, beyond, by, on, in,
        at; up, down, out of, off, through, along, towards, onto, amongst, within); per expressar temps
        (through, throughout, over, during, up to, within).
        - Insistència en els usos que generen major dificultat: diferències entre in, on i at. Les
        preposicions like i as.
        - Altres preposicions i locucions prepositives: per, unlike, versus, out of, acomiadament, owing to,
        instead of.
        - Ordre de les preposicions en l' oració: exclamatives, subordinades nominals, d' infinitiu
        i de relatiu. Locucions prepositives amb which i when en oracions de relatius
        (in which case, at which point, as a result of which).
        - Ordre de les preposicions en oracions passives.
        - Adjectius seguits de preposició: absent from, aware of, bad/good at, famous for, grateful
        to, hooked to, interested in, keen on, missing from, obsessed with, responsible for, shocked
        by, wrong about,.
        - Substantius seguits de preposició: effect on, access to, control over, contrast with,
        sympathy for, in dispute over, quarrel with.
        - Preposicions posposades amb verbs: comply with, blame on, boast about, result in,
        apologize for, accuse of, remind of, distinguish from, protest against, insure against, argue
        about, attend to.
        - Locucions prepositives: at first sight, in charge of, in the end, in comparison with, on
        average, on behalf of, on purpose, for the time being, with a view to, with regard to, without
        exception, under no circumstances.
        A.3 Continguts ortogràfics
        1. Homòfons i homògrafs.
        2. Estructura silàbica.
        3. Ampliació i aprofundiment de les varietats estàndard britànica i americana
        4. Ampliació en l'ús correcte dels signes ortogràfics: punt i coma; cometes; punts
        suspensius.
        5. Ús de majúscules, cursiva i subratllat
        6. Abreviatures, sigles i símbols (selecció de les més importants).
        A.4 Continguts fonètics i fonològics
        1. Revisió general de sons i fonemes vocàlics i consonàntics.
        2. Processos propis de la llengua que presenten més dificultat en la pronunciació.
        3. Ús de la vocal neutra schwa i les formes febles.
        4. Consonants silàbiques (realism, apple).
        5. Processos fonològics: elisió, assimilació i epèntesi.
        6. Accent d'intensitat: síl·labes tòniques en formes simples i en compostos.
        7. Accent, ritme i entonació, patrons tonals de l'oració.
        - Tons: tipus, reconeixement, producció i canvis. Patrons característics de certs
        tons vinculats a intencions comunicatives específiques: gratitud, amenaça, alegria,
        sorpresa, tristesa, ironia, etc.
        - Patrons d' entonació per als diferents tipus d' interrogatives: per preguntar, per
        confirmar informació, per demanar ajuda, ...
        - Patrons d' entonació en diverses situacions de comunicació: per canviar de tema,
        per introduir un comentari, per remarcar contrast,...
    • B. COMPETÈNCIES SOCIOLINGÜÍSTIQUES I SOCIOCULTURALS
      • En aquest nivell s' aprofundeix en el reconeixement i la comprensió de la diferència cultural,
        afermar així una consciència intercultural fonamentada en la consideració de les similituds i
        diferències entre la cultura de la llengua d' estudi i la pròpia. Amb aquesta finalitat, els continguts
        socioculturals s' aniran adquirint gradualment, integrats en el desenvolupament de les activitats
        comunicatives.
        A més, s' incidirà en aspectes com:
        1. La selecció i ús de les salutacions de benvinguda, presentació i comiat, especialment en
        contextos formals.
        2. La selecció i ús de les formes de tractament formal, informal i familiar.
        3. Les convencions en el torn de paraula.
        4. Fórmules de cortesia.
        5. Refranys, expressions idiomàtiques i cites.
        6. Diferències i apreciació de fórmules de registre i varietats geogràfiques.
    • C. COMPETÈNCIES PRAGMÀTIQUES
      • C.1 Continguts funcionals
        En el nivell avançat l' alumne haurà de consolidar i refermar les següents funcions
        comunicatives o actes de parla, utilitzant els exponents d' aquestes funcions més adequats per a cada context comunicatiu específic, en un registre tant formal com
        informal:
        1. Funcions o actes de parla assertius, relacionats amb l'expressió del coneixement, la
        opinió, la creença i la conjectura: afirmar; anunciar; apostillar; assentir; atribuir; classificar;
        confirmar la veracitat d'un fet; conjecturar; corroborar; descriure; desmentir; dissentir;
        expressar acord i desacord; expressar desconeixement, dubte, escepticisme, una opinió;
        formular hipòtesis; identificar i identificar-se; informar; objectar; predir; rebatre; rectificar;
        replicar; suposar, corregir.
        2. Funcions o actes de parla compromissius, relacionats amb l'expressió d'oferiment,
        intenció, voluntat i decisió: accedir-hi; admetre; consentir; expressar la intenció o voluntat de
        fer alguna cosa; convidar; jurar; negar-se a fer alguna cosa; oferir alguna cosa; oferir ajuda; oferir-se a fer
        alguna cosa; prometre; retractar-se.
        3. Funcions o actes de parla directius, que tenen com a finalitat que el destinatari faci o
        no faci alguna cosa, tant si això és alhora un acte verbal com una acció d'una altra índole:
        aconsellar; advertir; alertar; amenaçar; animar; autoritzar; donar instruccions; donar permís;
        demandar; denegar; desanimar; desestimar; dispensar o eximir algú de fer alguna cosa;
        dissuadir; exigir; intimidar; ordenar; demanar alguna cosa, ajuda, confirmació, consell, informació,
        instruccions, opinió, permís, que algú faci alguna cosa; negar permís a algú; persuadir;
        prevenir algú en contra d'alguna cosa o d'algú; prohibir; proposar; reclamar; recomanar;
        recordar alguna cosa a algú; restringir; sol·licitar; suggerir; suplicar.
        4. Funcions o actes de parla fàtics i solidaris, que es realitzen per establir o mantenir
        el contacte social i expressar actituds respecte als altres: acceptar i declinar una
        invitació; agrair; atraure l'atenció; compadir-se; donar la benvinguda; acomiadar-se;
        expressar condol; felicitar; fer complerts; insultar; interessar-se per algú o alguna cosa;
        convidar; demanar disculpes; presentar-se i presentar algú; refusar; saludar.
        5. Funcions o actes de parla expressius, amb els quals s'expressen actituds i sentiments
        davant determinades situacions: acusar; defensar; exculpar; expressar admiració, alegria o
        felicitat, estima o simpatia, aprovació i desaprovació, confiança i desconfiança,
        decepció, desinterès i interès, menyspreu, disgust, dolor, dubte, escepticisme, esperança i
        desesperança, estima, insatisfacció, preferència, resignació, satisfacció, sorpresa, temor,
        tristesa; lamentar; retreure.
        C.2 Continguts discursius
        Un enfocament centrat en l' ús de l' idioma suposa considerar el text com la unitat mínima de
        comunicació. En aquest sentit, perquè un text sigui vàlid, ha de ser coherent respecte al
        context en què es produeix o s' interpreta i ha de presentar una cohesió o organització
        interna que faciliti la seva comprensió i que reflecteixi, així mateix, la dinàmica de comunicació en la
        que es desenvolupa.
        COHERÈNCIA TEXTUAL: Adequació del text al context comunicatiu.
        1. Tipus i format de text.
        2. Varietat de llengua.
        3. Registre.
        4. Tema. Enfocament i contingut: selecció lèxica, d' estructures sintàctiques i de contingut
        rellevant.
        5. Context espaciotemporal:
        - Referència espacial: ús d' adverbis i expressions espacials.
        - Referència temporal: ús dels temps verbals, adverbis i expressions temporals.
        Tipologia textual
        - Textos receptius escrits: Postals, cartes personals i correu electrònic; notes
        personals, invitacions, felicitacions; anuncis, fullets d'informació i comercials; receptes de cuina, cartes i menús; articles de premsa, agenda de lleure i cartellera de
        espectacles, horòscop, passatemps; entrevistes, lletres de cançons; textos literaris
        (contes, narracions breus, fàbules, poemes); material elaborat pel/la professor/a,
        pàgines web, instruccions.
        - Textos receptius orals: Textos parlats, radiofònics, retransmesos per megafonia i
        gravats (contestadors); explicacions del professor/a i d'altres alumnes;
        converses d'àmbit personal, converses en llocs públics (botigues, consulta
        mèdica, punts d' informació...); narracions d' esdeveniments, costums, processos,
        instruccions, debats i discussions, entrevistes breus, enquestes, anuncis, notícies,
        concursos, dibuixos animats, cançons.
        - Textos productius escrits; postals, cartes personals i correu electrònic; notes i
        apunts personals; invitacions, felicitacions, petits anuncis, cartells informatius,
        instruccions, descripció d' objectes, llocs i persones, narracions d' esdeveniments,
        costums, processos; sol·licituds, formularis, impresos senzills que requereixin dades
        personals.
        - Textos productius orals; converses d' àmbit personal, converses en llocs
        públics (botigues, consulta de/la metge, punts d'informació...), narracions de
        esdeveniments, costums, processos; descripcions d'objectes, llocs i persones;
        instruccions.
        COHESIÓ TEXTUAL: Organització interna del text: inici, desenvolupament i conclusió de la
        textual.
        1. Inici del discurs: mecanismes iniciadors (presa de contacte, etc.); introducció del tema;
        tematització.
        2. Desenvolupament del discurs:
        - Desenvolupament temàtic:
        - Manteniment del tema: correferència (ús de l'article, pronoms, demostratius;
        concordança de temps verbals); el·lipsi; repetició (eco lèxic; sinònims,
        antònims, hiperònims, hipònims, camps lèxics); reformulació; èmfasi.
        - Expansió temàtica: exemplificació; reforç; contrast; introducció de subtemes.
        - Canvi temàtic: digressió; recuperació de tema.
        3. Conclusió del discurs: resum/recapitulació, indicació de tancament textual i tancament textual.
        4. Manteniment i seguiment del discurs oral:
        - Presa, manteniment i cessió del torn de paraula.
        - Suport, demostració d' entesa, petició d' aclariment, etc.
        5. L'entonació com a recurs de cohesió del text oral: Ús dels patrons d'entonació.
        6. La puntuació com a recurs de cohesió del text escrit: ús dels signes de puntuació.

Metodologia

La metodologia utilitzada és pràctica i participativa, consisteix en la realització d'exercicis escrits i orals, individuals i en grup. Es realitzen dinàmiques on posar en pràctica els coneixements adquirits en llengua anglesa. En primer lloc s'intentarà exposar la part de gramàtica de la manera més amena possible, tot combinant-ho amb moltes altres activitats pràctiques de tipus didàctic com venen a ser jocs, debats, role-play, …

Sistema d’avaluació:
Per avaluar les habilitats i partipació dels alumnes durant l’acció formativa, l’equip docent treballa amb un sistema de valoració continuada, això ajuda a l’equip docent a determinar els punts de millora del grup classe.
Al final del curs la persona docent farà una prova d’avaluació escrita tipus test que permetrà avaluar els coneixements adquirits durant la formació.

Materials i recursos necessaris per l’acció formativa:Els espais formatius estan equipats amb els recursos necessaris per dur a terme aquesta acció formativa.
A l’inici de la formació et donarem el material fungible que necessitaràs per assolir els objectius que determina aquesta acció formativa.

Destinataris/àries

Treballadors en actiu que vulguin adquirir la formació i l'aprenentatge en llengua anglesa necessària perquè puguin presentar-se a les proves d'acreditació oficial del nivell B2 del Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües (MCERL).

Requisits d'admissió

Els participants hauran de complir els requisits següents:
7.1. Edat: 16 anys complerts
7.2. Nivell acadèmic o de coneixements generals mínim: Graduat en Educació
secundària Obligatòria (GESO) o nivell equivalent a efectes acadèmics o professionals.
7.3 Nivell de coneixement de la llengua anglesa: nivell intermedi B1 acreditat o contrastable
mitjançant prova específica de nivell.

Documentació

Si estàs en situació activa:
• còpia DNI + última nòmina sencera (es poden esborrar imports) o rebut d’autònom + còpia estudis igual o superior ESO

Si estàs en situació d’atur:
• còpia DNI + demanda atur actualitzada + document on figuri el número de la seguretat social (nòmina antiga, vida laboral...) + còpia estudis igual o superior ESO

Certificació

Diploma d'acreditació de la formació rebuda avalat per Cecot Formació i Desenvolupament i per l'entitat subvencionadora, el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya.